L'obra

sinopsi

L’obra està estructurada en 3 actes: la primera mostra el context del seu naixement, la vida de l'adolescent que es busca a si mateix en el seu entorn i es fa adult, tot rebent els impactes d'un món en convulsió.

A la segona es mostra l'home creant el seu camí, on desenvolupa el seu projecte vital fins a la seva mort. A la tercera part no es centra en l’individu sinó en el resultat de la seva obra, que el transcendeix i perpetua.

acte 1: materials

La primera secció de l'obra és una obertura simfònica en la que l'autor mostra el material que desenvoluparà al llarg del recorregut. El títol és Barcelona 1920, i té una certa vocació d'independència. L'autor vol que pugui ser interpretada autònomament com a obra de concert.

A partir d'aquest moment, l'acció es centra en la infància a Barcelona. Apareix el Cor de la Catedral, com a reducte de pau. Queden reflectits els moviments socials de l'època i es transmet el neguit d'un moment entre les dues grans Guerres Mundials. La crisi de fe, l'esclat de la Guerra Civil i el moment màgic en què sorgeix la certesa d'un ordre suprem.

Després vénen el final d'una guerra sense guanyadors, l'intent de tornar a la normalitat i l'ingrés a l'ordre dels jesuïtes com a via per millorar les condicions de vida de les persones més vulnerables. Finalment el viatge a l'univers de grans contrasts de l'Índia.

acte 2: fonaments

Ja s’ha conformat un personatge cultivat i sensible que s'esforça per trobar el camí que porta a un món millor. A l'Índia descobreix una injusta realitat, amb grans desigualtats socials que dificulten la llibertat i l'autonomia de les persones per triar el seu camí a la vida. Empès per una força interior que no tolera la inactivitat i la contemplació, el protagonista s'allunya del camí preestablert per emprendre el seu propi.

Amb la comprensió que té de “l'home, la humanitat, la Providència i el món tal com és”, aconsegueix crear una nova esperança i superar les dures proves que la vida li planteja.

Al costat de la seva inseparable Anna i un bon grup de col·laboradors emprèn la tasca titànica de crear una organització social que propiciï un futur millor per a milers de persones. Incidint especialment en l'educació i la salut, la sostenibilitat i la eficiència, crea, el 1969 la Fundació a Anantapur (Índia), coneguda com Rural Development Trust, i més tard, el 1996, la Fundación Vicente Ferrer a Espanya.

L'any 2009 mor a Anantapur deixant una llavor d'esperança i un exemple vital per a milers de persones.

acte 3: l’obra

L'últim acte de l'òpera es centra en el fruit de la llavor de Vicente Ferrer. De com ha servit per millorar la vida de tantes i tantes persones integrant socialment i donant un futur a les persones amb discapacitat, lluitant per que les dones tinguin les mateixes oportunitats per l'apoderament
de la dona, retornant la dignitat i els drets als dàlits o intocables -l'últim esglaó del sistema de castes-. Tant a Espanya com a la resta del món, ha empès cap a l'acció a milers de voluntaris i col·laboradors que són partícips directes d'aquesta gran obra de solidaritat.